Preguntes freqüents farmàcia i covid-19 Document SEFAC
Informació extreta i traduïda, de la SEFAC.
El present document recull en el format ràpid de preguntes i respostes les principals qüestions rebudes en la bústia sugerenciascovid19@sefac.org fins al 3 d'abril de 2020.
Aquest document ha estat revisat pel comitè científic de SEFAC i aprovat per a la seva publicació en la data referida. No obstant això, està en revisió permanent en funció de l'evolució i nova informació que es disposi sobre la infecció pel nou coronavirus COVID-19 (SARS-CoV-2). El document agrupa les respostes en diferents blocs:
CARACTERÍSTIQUES DEL VIRUS I LA PANDÈMIA
Se sap una mica de la immunitat que genera el virus una vegada superada la infecció? Temps que dura?
L'evidència científica en aquest sentit és pobre. En altres casos de coronavirus com SARS CoV o el MERS CoV, causants de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i del MERS (Síndrome respiratòria d'Orient Mitjà) s'ha produït immunitat després de la infecció i en el cas del COVID-19 sembla que els anticossos (IgG) es desenvolupen en l'hoste al voltant del dia 14 després de la infecció. S'han produït casos de reinfecció a la Xina, però existeix controvèrsia sobre aquest tema (a Espanya no s'han documentat casos) i es desconeix encara la durada de la immunitat i l'efectivitat de la mateixa fins que s'estudiï més en profunditat.
Fonts:
Gavin M Joynt, William KK Wu Understanding COVID-19: what does viral RNA load really mean? Lancet Infect Dis 2020 Published Online March 27, 2020 https://doi.org/10.1016/ S1473-3099(20)30237-1.
Meng L, Qiu H, Wan L, Ai Y, Xue Z, Guo Q, et al. Intubation and Ventilation amid the COVID-19 Outbreak: Wuhan’s Experience. Anesthesiology. 2020 Mar;1.
Es té certesa de si els pacients, quan reben l'alta, no contagien a altres persones?
No, com hem comentat els pacients amb alta metgessa sí que poden presentar immunitat, però també càrrega viral. En recents estudis es recull en esput fins a 3 setmanes i en femta fins a 47 dies després de l'inici dels símptomes.
Fuente:
Wu Y, Guo C, Tang L, Hong Z, Zhou J, Dong X, et al. Prolonged presence of SARS-CoV-2 viral RNA in faecal samples. Lancet Gastroenterol Hepatol [Internet]. 2020 Mar [cited 2020 Apr 1]; Available from: https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S2468125320300832 .
Gavin M Joynt, William KK Wu Understanding COVID-19: what does viral RNA load really mean? Lancet Infect Dis 2020 Published Online March 27, 2020 https://doi.org/10.1016/ S1473-3099(20)30237-1
Meng L, Qiu H, Wan L, Ai Y, Xue Z, Guo Q, et al. Intubation and Ventilation amid the COVID-19 Outbreak: Wuhan’s Experience. Anesthesiology. 2020 Mar;1.
Se sap durant quant temps pots continuar contagiant el virus una vegada remesos tots els símptomes i estant clínicament curat?
S'està estudiant la capacitat de transmissió del virus, que encara no és del tot coneguda, encara que sí que tenim dades sobre la presència de càrrega viral en diferents teixits i secrecions dels pacients. Recents estudis ofereixen resultats amb una presència de càrrega viral en esput de fins a 3 setmanes i en femta fins a 47 dies després dels primers símptomes.
Fuente:
Wu Y, Guo C, Tang L, Hong Z, Zhou J, Dong X, et al. Prolonged presence of SARS-CoV-2 viral RNA in faecal samples. Lancet Gastroenterol Hepatol [Internet]. 2020 Mar [cited 2020 Apr 1]; Available from: https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S2468125320300832
Gavin M Joynt, William KK Wu Understanding COVID-19: what does viral RNA load really mean? Lancet Infect Dis 2020 Published Online March 27, 2020 https://doi.org/10.1016/ S1473-3099(20)30237-1
Meng L, Qiu H, Wan L, Ai Y, Xue Z, Guo Q, et al. Intubation and Ventilation amid the COVID-19 Outbreak: Wuhan’s Experience. Anesthesiology. 2020 Mar;1.
S'ha arribat al pic de contagis?
Lamentablement no, a data 2 d'abril de 2020, encara que la tendència sembla anar assenyalant una desacceleració en el nombre d'infeccions diàries. Alguns models matemàtics estimen un pic de contagis al voltant del 15 d'abril i ofereixen números de fins a 7 milions de contagis. Realitzar estimacions a hores d'ara és complicat i les aproximacions han de fer-se amb cautela, no podem baixar la guàrdia. Se sabrà quan s'arribi.
És possible que, encara que es freni el contagi en arribar l'estiu, tinguem una nova aparició del virus amb el fred i se solapi amb la grip?
En major mesura que per l'arribada de l'estiu i les altes temperatures, el fre del contagi es produirà per les mesures de contenció preses, el desenvolupament d'una immunitat de grup i el desenvolupament de tècniques adequades de tractament, profilaxi i vacunació. El virus s'inactiva a altes temperatures i pot reduir la seva persistència en superfícies, però encara no es té clar com es produeix i a quin percentatge respon el contagi a través d'aquestes, per la qual cosa no podem determinar com influirà l'estiu en la transmissió i capacitat de contagi de la malaltia.
Utilitzarem aquesta taula per a il·lustrar aquesta resposta:
El percentatge d'espanyols amb patologia cardiovascular és del 21,3%, en el cas dels espanyols ingressats aquest percentatge aconsegueix el 26,6% per a pacients amb patologia cardiovascular. Hi ha una diferència d'un 5% que pot no ser significativa. On es troba la principal diferència és en les defuncions, ja que anualment moren 120.000 pacients per patologies cardiovasculars a Espanya, un 28% de les defuncions totals anuals al nostre país. El percentatge de morts per COVID-19 que presenta patologies cardiovasculars es va al 48%, una diferència considerable amb la “normal”. Per tant, sembla evident que l'antecedent de patologia cardiovascular juga un paper important en el curs final de la malaltia.
És cert que la clorhexidina no és efectiva com a desinfectant en el cas del COVID-19?
No és que la clorhexidina no sigui efectiva, és que la seva efectivitat és molt de menor que altres desinfectants. En el cas de la clorhexidina al 0,02% després de 10 minuts d'exposició la reducció de la infectivitat de la càrrega viral és menor que l'avaluada amb etanol durant 30 segons a percentatges des del 70% al 95%. També ofereix pitjors resultats que el peròxid d'hidrogen o la povidonaiodada. Ampliant informació, i dels diferents documents consultats, podem dir sobre els biocides el següent: l'ús de isopropanol es recomana al 75% en les fórmules per a la desinfecció de les mans i no per a superfícies. El COVID-19 a més es pot inactivar eficientment mitjançant la desinfecció de superfície amb etanol al 62-71% (sobretot, petites superfícies), peròxid d'hidrogen al 0,5% o hipoclorit de sodi al 0,1% en 1 minut. Altres agents biocides com el clorur de benzalconio al 0,05–0,2% o el digluconato de clorhexidina al 0,02% són menys efectius, tal com s'ha assenyalat abans. Dues formulacions recomanades per l'OMS per a la desinfecció de les mans (basades en 80% d'etanol o 75% de 2-propanol) són molt efectives. La informació del Ministeri de Sanitat sobre maneig domiciliari de casos en recerca, probables o confirmats de COVID-19, i així com de l'OMS indiquen, respecte a la neteja de les superfícies que es toquen amb freqüència, que aquestes hauran de ser netejades amb material d'un sol ús i desinfectades diàriament amb un desinfectant domèstic que contingui un 0,5% d'hipoclorit sòdic (una part de lleixiu domèstic al 5% en 50 parts d'aigua). La majoria de lleixius domèstics són solucions d'hipoclorit sòdic al 5%, sent necessari comprovar sempre la informació recollida en l'etiqueta per a un correcte uso desinfectant d'elles. Altres desinfectants que podrien inactivar eficaçment el COVID-19 són: èter, etanol al 75%, desinfectants que contenen clor, àcid peracético i cloroform. La clorhexidina no pot inactivar eficaçment el virus.
Fonts:
G. Kampf, D. Todt , S. Pfaender , E. Steinmann. Persistence of coronaviruses on inanimate surfaces and their inactivation with biocidal agents. Journal of Hospital Infection 104 (2020) 246e251.ç
Es pot transmetre el virus a través de l'aliment? Es contamina el menjar una vegada preparada?
Ho desconeixem. El virus té poca persistència a més de 30 °C, però els estudis no refereixen la persistència del mateix en el menjar cuinat. Si atenem la transmissió animal és molt possible fins i tot que, encara que el virus es transmetés d'un animal a l'home a través del consum de carn de pangolí, aquesta no hagués estat cuinada. Els científics i les autoritats de tot el món estan realitzant un seguiment de la propagació del virus i no s'ha informat de cap cas de transmissió a través d'aliments avui dia. No obstant això, s'està pendent que pugui aparèixer nova informació rellevant. Aquest és el motiu que la European Food Safety Authority (EFSA) no intervingui actualment en la resposta als brots de COVID-19. L'OMS ha publicat recomanacions per a la prevenció, que inclouen assessorament sobre el manteniment de bones pràctiques higièniques durant la preparació i la manipulació dels aliments, com rentar-se les mans, cuinar bé la carn i evitar la possible contaminació creuada entre aliments cuinats i no cuinats. En el cas de fruites i verdures, una manera d'evitar el possible contagi a través d'aquests aliments com a objecte vector (es desconeix dia d'avui) consisteix a utilitzar productes d'hipoclorit sòdic diluïts en aigua la proporció que indiqui el fabricant i que es poden adquirir en la farmàcia (AMUKINA o la LEJISANA)
Font:
Existeix alguna dada que indiqui transmissió sanguínia, sexual o vertical pel virus? O només per gotículas respiratòries?
La transmissió vertical s'ha detectat en alguns casos, però la baixa incidència dels mateixos i l'escassetat de dades en aquest sentit no ens permet realitzar afirmacions contundents, encara que sembla que el principal risc es troba en el primer trimestre d'embaràs. En principi la transmissió sanguínia no es contempla, i es dóna principalment per gotículas respiratòries de més de 5 micres.
Font: Management of pregnant women infected with COVID-19. Yongwen Luo Kai Yin Published:March 24, 2020DOI: https://doi.org/10.1016/s1473-3099(20)30191-2
Què se sap sobre la sensibilitat d'espanyols i italians al COVID-19 per tempesta de citocines produïda per excés de macròfags?
Aquestes teories es basen en l'experiència clínica dels facultatius. Existeixen poques dades sobre aquest tema i per descomptat no els suficients com per oferir una evidència científica adequada. Estudis xinesos també han estudiat aquest problema, no és una qüestió específica d'Europa.
Font:
Jinglan Wang, Xiaowei Yan,Wen Zhang Shuyang Zhang,Fengchun Zhang , Qian Wang , Taisheng Li , Zhengyin Liu . The use of anti-in!ammatory drugs in the treatment of people with severe coronavirus disease 2019 (COVID-19): The experience of clinical immunologists from China . Clinical Immunology 214 (2020) 108393.
És cert que la falta de vitamina D és un factor de risc per a patir la infecció per COVID-19?
Un estudi de la Universitat de Torí mostra que els afectats per COVID-19 tenien, en la seva major part, una falta de vitamina D. Això també explicaria l'impacte de l'epidèmia en ple hivern en el hemisferi nord, quan les poblacions tenen l'exposició anual més baixa a la llum solar, que és essencial per a produir aquesta vitamina.
Quin és el risc en les dones embarassades si contreuen el COVID-19?
Actualment es desconeix si les dones embarassades tenen una major probabilitat d'emmalaltir-se per COVID-19 que el públic en general ni si tenen més probabilitats de tenir una malaltia greu com a resultat. Les dones embarassades experimenten canvis en els seus cossos que poden augmentar el risc d'algunes infeccions. Amb els virus de la mateixa família que COVID-19 i altres infeccions respiratòries virals, com la influença, les dones han tingut un major risc de desenvolupar malalties greus. No se sap en aquest moment si COVID-19 causaria problemes durant l'embaràs o afectaria la salut del bebè després del naixement. Sempre és important que les dones embarassades es protegeixin de les malalties. Han de fer el mateix que el públic en general per a evitar infeccions. Encara no sabem si una dona embarassada amb COVID-19 pot transmetre el virus que causa COVID-19 al seu fetus o bebè durant l'embaràs o el part. Cap bebè nascut de mares amb COVID-19 ha donat positiu pel virus COVID-19. En aquests casos, que són un número petit, el virus no es va trobar en mostres de líquid amniòtic o llet materna. Tampoc, fins ara , es coneix si es presenta algun risc per als bebès d'una dona embarassada que té COVID19. S'ha informat una petita quantitat de problemes amb l'embaràs o el part (per exemple, part prematur) en bebès nascuts de mares que van donar positiu per a COVID-19 durant el seu embaràs. No obstant això, no és clar que aquests resultats estiguin relacionats amb la infecció materna.
Font
https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/need-extra-precautions/pregnancy-breastfeeding.html. Favre G, Pomar L, Qi X, Nielsen-Saines K, Musso D, Baud D. Guidelines for pregnant women with suspected SARS-CoV-2 infection. Lancet Infect Dis [Internet]. 2020 Mar [cited 2020 Apr 1]; Available from: s://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1473309920301572.
Quin és el temps de permanència del virus en les diferents superfícies?
El virus pot romandre en diferents superfícies un temps determinat però la càrrega viral va disminuint amb el temps i també depèn de la temperatura. El virus es desactiva a temperatures >30 °C i és resistent a temperatures més baixes entorn dels 4 °C. Exemples: Alumini 2-8 h, guants quirúrgics 8 h, fusta 4 dies, paper i cristall 4-5 dies, ceràmica i metall 5 dies, bates d'un sol ús ≤ 2 dies.
L'amoni quaternari inactiva el COVID-19 i, en cas afirmatiu, en què dosi/dilució? La clorhexidina s'ha vist que és menys efectiva que altres desinfectants, però per què triga més d'1 minut a fer efecte o realment no és efectiu? Se sap si el producte Sanytol és efectiu per a desinfectar?
En la següent taula s'exposen els diferents desinfectants, la seva concentració, la seva efectivitat enfront de diferents virus, inclòs el COVID-19, temps d'exposició, i reducció de la càrrega viral en funció del temps. La clorhexidina, juntament amb el dimetilamonio, per tant, no són tan eficaços enfront del SARS-CoV2 com altres desinfectants que apareixen en la taula, on el millor és etanol en concentracions del 78% en exposició de 30 segons, que és capaç de reduir gairebé íntegrament la càrrega viral.
Hi ha possibilitats reals de contagi pel contacte amb les monedes o altres objectes?
La permanència del virus a temperatura ambient (15-30 °C) en el metall sol ser de 5 dies, amb la qual cosa en aquest rang de temperatures la possibilitat de contagi per monedes és factible si les agafem amb les mans i ens toquem els ulls, nas, boca, fins i tot la cara. Prenent les mesures de protecció eficaces com a rentada de mans, la probabilitat de contagi disminueix considerablement.
Font: Kampf G, Todt D, Pfaender S, Steinmann E. Persistence of coronaviruses on inanimate surfaces and their inactivation with biocidal agents. J Hosp Infect. 2020 Mar;104(3):246–51.
Completa la lectura de l'article mitjançant aquest enllaç: https://www.sefac.org/documentos